|
En la seva intervenció, Jacques Moreillon va destacar
l’excepcionalitat que aquesta recerca no tingui precedents en un
moviment educatiu que en cent anys ha format prop de 500 milions de
persones arreu del món, i que avui aplega 30 milions d’infants i
joves en 165 països. Per aquest motiu, va urgir-ne la seva
publicació en anglès. Sota el títol L’educació en la ciutadania
global: Estudi sobre els fonaments ideològics, el desenvolupament
històric, la dimensió internacional i els valors i pràctiques de
l’escoltisme mundial, la recerca analitza com l’escoltisme combina
arrelament local, identitat nacional i sentit de pertinença global
en la seva acció d’educació en la ciutadania, i les conseqüències
que això té en l’àmbit de la cultura de pau, els drets humans, la
cooperació al desenvolupament i la governança global.
LLEIALTAT NACIONAL, PERTINENÇA GLOBAL La investigació ha demostrat que promoure la lleialtat a la pròpia
comunitat nacional és del tot compatible amb fomentar un sentiment
de pertinença global, i que això és el què ha fet i fa l’escoltisme
quan educa en una ciutadania basada en valors cívics i inclusius als
cinc continents. Aquesta afirmació amaga una gran complexitat que té
en compte les identitats múltiples i canviants de les persones, el
pluralisme cultural i la no-concordança que es dóna a vegades entre
les fronteres d’un estat i les d’una comunitat nacional. L’autor va
destacar que ni els moviments religiosos ni les grans ONG
internacionals poden educar en la ciutadania global com ho fa
l’escoltisme. Els primers, perquè no contemplen la diversitat de
creences o cultures a l’hora d’establir uns principis comuns
d’educació en la ciutadania. I les segones, perquè no tenen
l’arrelament local que sí té l’escoltisme amb cada un dels seus
centenars de milers d’agrupaments escoltes arreu del món. En emprar l’escoltisme mundial com a cas d’estudi, la recerca posa
l’accent en les seves dues característiques essencials: de moviment
educatiu amb una metodologia pròpia basada en l’aprendre fent, el
petit grup i la gratuïtat dels educadors, i d’agent que reivindica i
contribueix a formar una ciutadania compromesa i crítica. L’estudi
exposa com l’escoltisme mundial neix basat en els principis de
compromís amb la pau el diàleg internacional que van inspirar la
creació de la Societat de Nacions (precedent de l’ONU) a principis
del segle XX, i demostra com l’educació per la pau, el servei a la
comunitat o l’educació pel desenvolupament són eixos de l’acció
educativa del moviment. A més a més, Vallory remarca que el model de
ciutadania que l’escoltisme promou concep les persones com a
subjectes actius i responsables de la seva comunitat política, amb
esperit crític, ja que és “democràtica i inclusiva enfront de
l’adoctrinament ideològic, el dogmatisme i la discriminació”, i
exemplifica amb diversos esdeveniments ocorreguts al llarg de la
història i a països diferents com l’escoltisme ha servit de revulsiu
en casos d’injustícia, com la colonització, les dictadures o els
conflictes armats.
VIGÈNCIA DEL MOVIMENT El tribunal acadèmic va destacar la importància i plena actualitat
de l’estudi, precisament ara que s’acaba de celebrar el centenari
del naixement del moviment. L’escoltisme és un moviment mundial que
vol contribuir a fer front a molts dels reptes del nostre món
actual, com són els moviments migratoris i la necessitat de cohesió
social de moltes societats, les desigualtats entre el Nord i el Sud
i les polítiques de cooperació per al desenvolupament, el canvi
climàtic i el respecte per la natura, la situació de la dona o la
necessitat de basar les relacions humanes en la fraternitat per
construir ponts de pau.
L’acció més visible de l’escoltisme és indiscutiblement a nivell
local, i aquesta força local fins i tot pot dificultar a vegades
copsar-ne la seva dimensió mundial. Analitzant el moviment com a
tal –present arreu del món– i els seus principis fonamentals, la
recerca demostra que justament l’acció local amb els valors d’una
ciutadania crítica i compromesa és el reflex d’aquesta ciutadania
global que l’escoltisme contribueix a construir.
Eduard Vallory, que és màster en Ciències Socials per la Universitat
de Chicago, va desenvolupar la major part de la seva recerca al
llarg dels dos anys que va ser investigador convidat a la
Universitat de Cambridge, i des del novembre de 2006 és el director
general de la Barcelona Graduate School of Economics. És destacable
que la primera recerca mundial sobre aquesta matèria provingui
justament de l’entorn d’Escoltes Catalans, el que mostra el
dinamisme i la incidència de la nostra associació en l’escoltisme
mundial. Descarrega la tesi en pdf (1/2) Descarrega la tesi en pdf (2/2)
|
