|
S’ha celebrat arreu del món: l’escoltisme ha complert cent anys.
Arribar a aquesta
xifra significa la suma de molts esforços i de moltes persones,
perquè cent anys són milions d’experiències
personals acumulades i viscudes en un projecte comú pel qual han
passat ja més de 500 milions
de persones. Un projecte que és alhora un somni i una vivència. Un
projecte, educar infants i joves; un somni, un món millor; i una
vivència,
el cau dissabte rere dissabte. Perdurar en el temps suposa aprendre del passat i saber adaptar-
se als temps presents amb propostes
de futur. I l’escoltisme n’ha vist de tots colors i a llocs molt
diferents. Per això, es pot afirmar que és un pou d’experiències
viscudes arreu del món, i que alhora que s’ha estès pels cinc
continents des de principis del segle XX, ho ha fet adaptant-se a
cada realitat nacional per a ser un instrument d’implicació social.
Fins i tot es pot afirmar que és un contrasentit parlar de renovació
de l’escoltisme,
perquè en la seva essència és un moviment juvenil, i hi ha un
dinamisme inherent: l’escoltisme evoluciona per força, té un relleu
constant d’idees i d’obertura a noves
influències, perquè al cap i a la fi es tracta de “deixar el món
millor que no l’hem trobat”. Però també perdura en el temps perquè
mai s’arriba a una satisfacció total:
a l’escoltisme es constata que s’ha treballat molt però també que
encara queda molt per fer, i que el somni no s’atura. Certament,és
un somni de llarga volada i de molta intensitat. Un somni que
requereix esforços i molta cura, però que alhora és molt bonic per
dedicar-s’hi i implicar-s’hi, amb voluntat de transformació social. L’escoltisme català, que ja té 85 anys, està ple de gent jove que
continua el projecte i se’l fa seu, educant noves generacions
d’infants
i joves perquè siguin ciutadans
i ciutadanes amb uns valors d’implicació, responsabilitat i
compromís amb la comunitat, i que siguin feliços. El somni encara
no s’ha acomplert, i l’educació és l’eina clau per a transformar la
societat.
21a JAMBOREE MUNDIAL ESCOLTA Del 27 de juliol al 7 d’agost es va celebrar a Chelmsford (a 50
quilòmetres de Londres), la 21a Jamboree Mundial Escolta, la trobada
internacional d’escoltes de tot el món més nombrosa i espectacular.
Aquesta Jamboree va reunir 40.000 participants –uns 28.000 joves i
uns 12.000 caps– vinguts de més de 150 països.
Una seixantena de joves d’Escoltes Catalans hi van anar dins de la
delegació catalana, un grup de 121 persones que va participar a la
gran trobada a través de la Federació Catalana d’Escoltisme i
Guiatge. ESCOLTES CATALANS ACULL LA CARAVANA PER LA PAU AL SEU PAS PER
BARCELONA Al llarg de tot el 2007, les associacions escoltes d’arreu del món
han fet els seus regals per la pau. La Caravana per la Pau ha estat
el regal de les entitats escoltes que pertanyen a la COFRASL, la
Cooperació Francòfona d’Associacions d’Escoltisme Laic, entre les
quals hi ha Escoltes Catalans. Un contingent de joves francesos, al qual s’afegiria després el grup
italià i el català, va sortir el 27 de juliol de Bécours (França) en
una expedició motoritzada que els havia de portar fins a Dakar, la
capital del Senegal. Alhora, joves d’associacions escoltes africanes
es van trobar a Cotonou (Benín) per a iniciar la Caravana per la Pau
del contingent del sud, que també els havia de portar a Dakar.
Durant el seu recorregut, tots dos contingents van realitzar
aturades a diferents indrets per on passaven per a fomentar a través
d’activitats la cultura de la pau i conscienciar la població local
sobre les desigualtats existents a nivell mundial. Finalment, es van
trobar a Dakar el 26 d’agost per a participar al Fòrum per la Pau,
juntament amb representants d’organismes especialitzats de Nacions
Unides i del govern i la societat civil senegalesa. Abans d’arribar a Dakar, però, de l’1 al 3 d’agost, Escoltes
Catalans va acollir a Barcelona el contingent europeu, i prop d’un
centenar de joves francesos, italians i catalans van realitzar
activitats sobre la recuperació de la memòria històrica i la cultura
de la pau. Van participar al camp de treball de recuperació de les
bateries antiaèries de la guerra civil que hi ha al Turó de la
Rovira, i van organitzar una rua per la pau pel casc antic de la
capital catalana, amb batucada inclosa i oberta a tothom, al final
de la qual es va llegir un manifest sobre els valors de la pau i la
necessitat d’acabar amb les desigualtats mundials. EL PARLAMENT COMMEMORA LA TASCA EDUCATIVA I SOCIAL DE L’ESCOLTISME
CATALÀ Ernest Benach, president del Parlament i fundador de l’AE La
Mulassa, va reclamar una llei que empari l’escoltisme. En motiu del centenari de l’escoltisme al món, el Parlament de
Catalunya va realitzar el dimarts 16 d’octubre un acte de
reconeixement a la tasca educativa i social de l’escoltisme català
al Parlament.
En l’acte, que va presentar l’humorista Oriol Grau, va intervenir
com a convidada especial Barbara Calvi, comissària internacional de
l’escoltisme laic italià i antiga vicepresidenta de la regió europea
de l’Associació Mundial de Noies Escoltes, que va compartir amb
l’auditori la seva recepta per a joves que cuinen el futur. El president del Parlament, Ernest Benach, va afirmar que se
sent “especialment orgullós” de la seva trajectòria escolta i
que “Catalunya no seria la que ara és sense l’escoltisme, perquè ha
format ciutadans que s’han implicat en el seu entorn”. Per això, va
reivindicar el paper de l’escoltisme en la formació de milers de
catalans en els valors de ciutadania i humanisme, en l’obertura
d’espais de llibertat i en l’establiment de vincles i
complicitats “que han ajudat a fer el nostre país especialment actiu
a l’hora d’impulsar projectes socials col·lectius o a l’hora
d’aconseguir punts de trobada i diàleg en l’àmbit polític”, i va
finalitzar reclamant la necessitat d’una llei que empari, reconegui
i promogui els valors i la tasca social de l’escoltisme, anunciant
que la majoria dels grups parlamentaris i la Secretaria de Joventut
tenen el compromís perquè la llei pugui ser una realitat aquesta
legislatura.
MURALS PER LA PAU ARREU DE CATALUNYA El dissabte 1 de desembre, els agrupaments d’Escoltes Catalans van
realitzar el seu regal per la pau conjuntament i de manera
simultània a diferents poblacions, per tancar la commemoració del
centenari de l’escoltisme. Sota el lema “Cau a cau, un pas per la
Pau”, cada agrupament va pintar un gran mural al seu districte o
municipi, i ho va ambientar d’una manera diferent: amb tallers de
malabars, grans jocs, xocolatades, espais musicals... El resultat va
ser una activitat que ha servit per a ressaltar el treball local
dels agrupaments escoltes, el que realitzen cada cap de setmana, el
que és l’essència i el més important de l’escoltisme.
L’IEC ORGANITZA UN SIMPOSI PER A REPENSAR L’ESCOLTISME Una trentena d’acadèmics, experts i responsables escoltes van
participar a les jornades, titulades Cent anys d’escoltisme: un
moviment de formació humana i de ciutadania activa. L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va organitzar els dies 15 i 16
de juny el simposi “Cent anys d’escoltisme: un moviment de formació
humana i de ciutadania activa” per a commemorar, juntament amb el
centenari de l’acadèmia catalana, els cent anys de l’escoltisme al
món.
Les jornades, en les què van participar estudiosos, especialistes i
membres del moviment escolta, van servir per analitzar i estu-diar
l’evolució històrica de l’escoltisme i per plantejar els reptes
actuals i el futur del moviment. Marina Gay, presidenta de la
Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge i d’Escoltes Catalans, i
Eduard Vallory, president de la Fundació Escolta Josep Carol, van
participar en aquestes jornades.
|